Llibre de paper

kindlesk Quan hem deixat de voler aprendre, per aprendre a aparentar? Hem aprés que si parlem de llibres la gent ens respecta i ens té per persones cultes. Hem aprés a construir una biblioteca i a ensenyar-la als nostres convidats per que elogiïn el nostre bon gust: qui és més ignorant, l’elogiat o l’elogiador?

I no se’ns acut preguntar a l’amo de tants llibres sobre les coses del mon i sobre els sabers secrets de la humanitat, clar, nosaltres suposem que tots els llibres que té han estat llegits i ell sap que ho creiem.

Aparença.

Tot això ve a propòsit del nous dispositius electrònics que, tard o d’hora, substituiran el llibre de paper. Tindran capacitat per milers de llibres (ja la hi tenen) i el coneixement que contindran en format digital serà igual de bo, o dolent, vàlid o invàlid, encertat o no, que pugui tenir qualsevol llibre de paper.

Què fa, doncs, que tot autor –autor novell, principalment- prefereixi la “paperificació” a la divulgació de la seva obra? Jo només hi veig una resposta: la vanitat. L’orgull de tenir alguna cosa que et fa exclusiu.

D’aquesta vanitat se n’aprofiten les noves editorials del tipus POD (print on demand) que ofereixen als autors que no troben editorial la possibilitat de imprimir el seu llibre.

En el passat l’objectiu era difondre el pensament, avui es tracta de difondre el paper.

Intueixo que aquest serà el primer esborrany d’una sèrie d’articles sobre aquest tema.

Fins aviat.

Salutacions

§ 2 Responses to Llibre de paper"

  • La veritat és que, almenys de moment, el llibre és molt més agradable de manejar i de llegir que qualsevol enginy digital.
    A més, el llibre en paper té quelcom de mític, de sobrenatural, de màgic, (podria dir uns quants adjectius més) que no té Internet, per exemple.
    No es té la mateixa satisfacció en posar el primer post en un bloc, que veure publicat en un llibre el teu primer conte, per exemple.

  • Alex Galletero Quer says:

    Benvolgut amic,
    En principi, (i pel que fa a la darrera sentència del teu comentari) et dono tota la raó: no es té la mateixa satisfacció en posar el primer post en un bloc que veure el teu primer conte publicat en un llibre. Això és cert.
    Tampoc tinc res a dir pel que fa a la mística del llibre (del objecte): màgia, sobrenaturalitat, etc, però és precisament aquesta màgia, aquesta mística, la que sembla donar valor al suport, a la eina de paper i cartó que anomenem llibre, quan no hauria de ser així.
    Moltes vegades lautor busca de totes les maneres possibles, que se li publiqui el llibre, necessita el reconeixement que dona el tenir alguna cosa publicada, de fet, sembla que el que una altra persona (el editor) decideixi que la obra és bona i la publiqui, ja et faci ser editor. Aquest fet no ha de canviar en la nova era del llibre [electrònic], per que hi haurà una inversió que lautor no podrà fer i que caldrà que la faci leditor, canviarà, però, el format, enlloc de ser paper, serà, possiblement, una tarja de memòria similar a les de les càmeres de fotografia.
    Jesús, el llibre electrònic no és un PDF en la pantalla dun ordinador, sestan dissenyant eines altament específiques amb tecnologia eInk (http://en.wikipedia.org/wiki/E_Ink) i serà com llegir sobre paper. La principal diferència de llegir en un monitor dels actuals o fer-ho en un ePaper, és que els primers generen llum i cansen molt els ulls, en canvi, lePaper no genera llum, és gairebé com llegir en un paper.
    Això farà que, per exemple, en un dispositiu daquesta mena, que, posem per cas, parli sobre el famós Dia D tingui també tota la Wikipèdia installada i permeti que el lector, en el tren, el un parc o a la platja, accedeixi a coneixements i informacions addicionals que complementin la lectura del llibre. És evident que té un valor afegit i un potencial immens.
    Suposo que tard o dhora els autors canviaran. Canviarà la manera de crear literatura, ja que aquesta va lligada a la tecnologia disponible. Haurà de canviar la manera de crear.
    Si fa uns anys els ecologistes protestaven contra lús de la pell danimals per fer peces de roba (encara que aquests sortissin de granges especialment creades per això) quan trigaran a protestar per la despesa ecològica que suposo ledició de llibres en paper?
    Darrerament sestan ficant de moda un seguit dempreses que faciliten a qualsevol que ho vulgui la possibilitat de editar el seu llibre, tingui o no valor literari, per tant, aquesta màgia que té el llibre (el ser una mostra de reconeixement literari) sestà perdent a marxes forçades.
    Suposo que encara passaran un parell de generacions abans no sestengui lús del llibre electrònic (insisteixo, no estic parlant del PDF o del eBook, sinó del dispositiu físic que ens permetrà llegir sense necessitat de paper).
    Salutacions,

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

What's this?

You are currently reading Llibre de paper at .

meta