Que escrivim, què llegim?

450scifi17 Ja fa temps que el temari literari ha quedat reduït a la novel·la de situació, fàcil, típica, cinematogràfica i evident. Les obres que tenen més sortida, tret de comptades excepcions, son aquelles que es limiten a representar vivències pròpies del autor o generades amb poc esforç imaginatiu, això no treu, és clar, que estigui més o menys ben escrita o que no sigui mereixedora d’un premi.

És freqüent llegir sobre amors i desamors, infidelitats i maquinacions policíaques i a la gent que se la veu amb un llibre de ciència ficció sota el braça se la titlla de raret, de friqui o alguna cosa pitjor. I és que sembla que hem oblidat que la evolució tecnològica i científica ha estat originada per imaginacions inquietes que van més enllà de llegir aquell problema de veïnatge que han vist cent cops al “Diario de la Dolores” (o era Patricia?).

Hi ha històries fantàstiques que podrien fer pensar molt i molt al lector, si fossin escrites. Però sempre llegim el mateix i no ens arrisquem a rés nou. I no estic dient que busquem autors super-progres que escriguin lletrejant al inrevés o que canviïn la estructura de la oració per voler semblar diferents; estic dient que cal buscar autors que canviïn el fons enlloc de la forma. N’hi ha.

Segur que si busqueu una mica, en trobareu. Només cal que us atreviu a llegir allò que normalment us fa por (no sigui que us diguin que sou rarets) llegir.

Com a editor, he rebut obres eròtiques, poètiques, històriques, totes elles assolides amb més o menys fortuna, similars a altres cent ja publicades, però fins ara ningú no s’ha atrevit a enviar-me res de ciència ficció. Compte, la ciència ficció no té per que tractar de “naus espacials” o robots, tot i que normalment ho faci, ja que son les persones amb especialitats científiques –tecnològiques- les que tenen més capacitat inventiva, les més curioses, les que es pregunten per les conseqüències de coses que encara no existeixen (és a dir, que miren dos passes més enllà de lo actual) en contraposició de qui construeix una història basada en les pel·lícules que ha vist, o en els esdeveniments històrics que li han explicat, o ha llegit, altres cent cops.

Salutacions,

§ One Response to Que escrivim, què llegim?

  • tumateix says:

    Potser tens raó, però quan has llegit un autor que t’agrada, que no et decep, i que saps que et serà tant fàcil llegir-lo com quan beus aigua, costa una mica atrevir-se a provar novetats que de vegades et fan llegir, com t’ho diria, a entrebancs, i que t’hi has d’esforçar per no deixar-lo a mig llegir.
    Fins aviat.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

What's this?

You are currently reading Que escrivim, què llegim? at .

meta