Llibertat, senzillament.

Conèixer i utilitzar conceptes senzills, aquells que son abastables per tothom, no aporta prestigi, així doncs n’hem inventat tants de complicats i pesants que ara ens resulta impossible arribar a l’essència veritable de les coses.

La llibertat –la que es gasta aquests dies- és una andròmina voluminosa inventada per la societat capitalista. Si partim de la premissa mercantil que la llibertat no és altra cosa que opcions i alternatives, la conclusió cau pel seu pes: com més diners, com més productes generi la industria, més lliure és l’individu al tenir la possibilitat de fer més en poder triar entre més.

Paguem per ser més lliures.
Comprem la llibertat a terminis.

En el moment en que es relaciona un producte de mercat amb un valor humà, el primer n-plica el seu valor i el segon el divideix en la mateixa mesura. Si el valor humà és la llibertat, aquesta queda reduïda a un simple acte de consum: a més consum, més llibertat. El producte que et dona més llibertat és el més preuat, el més valuós i la llibertat és redueix a triar entre les diverses ofertes. Normalment és un cotxe –per si hom esperava que fos un llibre-

És ben fàcil concloure, doncs, que la llibertat és el resultat d’una operació matemàtica subjectiva: quan, de les opcions que tenim, se’n resta una, som una opció menys lliure; per tant, aquell que mai no resta opcions és l’únic que manté un estat de llibertat constant, això és, aquell a qui ningú no li ofereix opcions perquè no té necessitat de més opcions; això és, aquell que sap i coneix el valor de les coses senzilles.

Llibertat és un telèfon mòbil per poder actualitzar l’estat del facebook i no perdre el contacte amb els cinc cents amics-lliures que tens. Llibertat és un iPAD amb el que poder estar al dia de les ofertes de consum. Llibertat és poder comprar música, perquè algú va dir un dia que no només de pa viu l’home (de música tampoc, afegeixo jo). Llibertat és un iPod per poder escoltar lo que volem quan volem i on volem.

El diner ens ha ensenyat a voler i quan volem no som lliures, només fem allò que ens han ensenyat a fer: voler.

La llibertat no existeix per se; aquest és un concepte essencialment lligat la mancança de molts altres principis humans: moviment, expressió, etc. i les seves respectives mancances.

D’un concepte que només existeix quan d’altres es veuen minvats hem passat a un concepte construït segons els plànols i les indicacions del consum: llibertat és poder tenir (telèfons, ordinadors, etc)

(aquest text és un esborrany)

Comments are closed.

What's this?

You are currently reading Llibertat, senzillament. at .

meta