La consciència universal.

global-conscience-paulo-zerbato“La contra” de La Vanguardia titulava el següent: “Las redes acabarán por crear una consciencia universal”. Certament alguna cosa canviarà quan la xarxa esdevingui cosa tant quotidiana com ara ho son els mitjans de transmissió d’informació i coneixement basats en paper. Però dubto que aparegui tal consciència universal; en tot cas, aquesta consciència, és més probable que emergeixi com a fruit de l’expansió del coneixement i de l’educació basada em paper i en principis poc volubles que en un substrat tecnològic punter.

No és la terra la que dona patates, son les patateres que s’hi planten les que ho fan, ara bé, la terra hi ajuda.

És diu que una cosa és voluble quan aquesta té la capacitat, intrínseca o extrínseca, de canviar fàcilment totes o alguna de les seves parts; la volubilitat, normalment, acostuma a ser sinònim d’inconstància, de poca profunditat i poc arrelament d’allò que s’adjectiva com a voluble: manca d’opinió, caràcter canviant, indecisions contínues. Podríem dir que una persona voluble és una persona de pocs principis –o molts i canviants.

Aquesta volubilitat ve determinada, crec jo, per la quotidianitat de l’individu, quotidianitat entesa com a tots els factors i elements amb que aquest interactua. Els coneixements i les idees trameses per la xarxa, els moviments socials sustentats per les noves tecnologies –essencialment canviants- tenen la impagable capacitat d’arribar arreu del mon –arreu del mon on arriba la xarxa, és clar- i canvien segons l’estat d’ànim d’aquell grup social que fa circular certa informació; perden i guanyen vigència amb la rapidesa que ho fa l’individu que té al seu abast trametre-la per tant, al ser la xarxa una eina d’us social conscient i amb intencionalitat, hereta la volubilitat d’aquells que la utilitzen i mai no esdevindrà, al meu entendre, punt de referència o llavor d’una consciència universal o col·lectiva.

La velocitat amb que el contingut de la xarxa canvia contraresta la capacitat de crear opinió duradora atès que desvia l’atenció de l’observador cap a multituds de focus sense connexió aparent.

La xarxa té altres funcions gens menyspreables: la transmissió d’idees i conceptes nous i una gran capacitat de promoure la mobilització social, no obstant això la consciència social ha de sorgir de la unió de la consciència dels individus que comparteixin una quotidianitat, és més, previ a la emergència d’aquesta consciència col·lectiva ha d’emergir un entorn sociopolític global que proporcioni als individus una quotidianitat poc més o menys comú, i, pel que sembla, ara per ara no és l’objectiu principal de la societat moderna, al menys, no ho és més enllà de la creació d’una societat global que econòmicament reporti beneficis.

Caldrà esperar al següent pas evolutiu per veure quines cartes tenim.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

What's this?

You are currently reading La consciència universal. at .

meta