Radical Stupidity

El diari “El Mundo” ha tingut accés a l’acta manuscrita de votació del jurat popular en el judici de l’expresident de la Comunitat Valenciana Francisco Camps i en un article indigne d’aquet periòdic, es mostren, amb sorna i escarni, les faltes d’ortografia comeses pel membre del jurat que va redactar l’acta.

Dic sorna i escarni perquè en fer públic el document i revisar-lo fil per randa, s’humilia de manera innecessària a una persona que no es pot defendre ni justificar. Desconec per què aquesta persona ha comés aquestes errades; potser no ha tingut els mitjans econòmics per ampliar la seva formació lingüística? No ho sé. I “El Mundo” s’hauria d’haver abstingut de publicar l’article, perquè desconeix l’entorn i la quotidianitat del redactor de l’acta. El text de “El Mundo” acaba dient que no es coneix la identitat del jurat autor del manuscrit, però vosaltres, sí que coneixeu o podeu conèixer la identitat de l’autor de l’article periodístic i ja us puc dir jo que aquest periodista està mancat de tota mena de respecte envers altri.

Dic indigne perquè a ningú no li importa la qualitat de l’ortografia del redactor de l’esmentada acta i, si és així, entenc moltes coses pel que fa al funcionament d’aquest país. Indigne perquè hi ha noticies molt més importants –segons el meu humil punt de vista- de les que fer-se ressò. Dic indigne perquè no hi ha dignitat en la humiliació pública de ningú.

L’essència d’un jurat popular és tornar al poble una mica del poder que aquest cedeix en exclusiva als poders de l’estat; aquests poders, en aquest cas el d’emetre un judici i un veredicte, van ser cedits formalment en el referèndum del 6 de desembre de 1978. Alhora, en l’article 125 de la Constitució Espanyola, que es votava aquell 6 de desembre de 1978, es contemplava un retorn de part d’aquest poder judicial al poble.

Fins al 1995 no va quedar “regulat” de manera plena aquest article 125 de la Constitució Espanyola, i va ser en la llei orgànica 5/1995 del 22 de maig que va quedar legalment establerta la figura del jurat. Un dels requisits per poder ser-ho, com diu l’article 8.3 d’aquesta llei orgànica, és saber llegir i escriure, enlloc diu que cal ser llicenciat en filologia hispànica o en dret; només cal tenir la capacitat –legal- d’emetre un judici.

És important tenir en compte que un jurat no emet un judici segons la seva intuïció o segons allò que hagi llegit en la premsa, el jurat ha d’emetre el judici segons el que cregui que diuen les proves que s’han presentat al cas. L’encarregat de que això sigui així i de que es compleixi la llei és el president del jurat, i magistrat, segons marca l’article 54 de la llei 5/1995 del 22 de maig.

El jurat popular és, per definició, popular i no es pot excloure a ningú de l’exercici d’aquest dret i deure! Tampoc no es poden crear classes de jurats segons l’estatus econòmic, cultural, religiós, tendència sexual o ortografia. Si un estat es basteix gràcies als vots dels ciutadans, de tots els ciutadans, siguin de la condició que siguin, també té el deure –l’estat i la ciutadania- d’acceptar que tots els ciutadans puguin formar part d’un jurat popular i té el deure d’acceptar les seves decisions si aquestes s’avenen amb la legalitat.

Així és la democràcia.

Temo que hi haurà una segona part d’aquest article. I, abans no arribi, prego que els que per encert llegiu aquest text i conegueu les lleis més que jo, corregiu les dades que he esmentat; i als que disposeu de més coneixement sobre llengua i estil de redacció, us demano que em feu saber on m’erro.

No fos cosa que vingués l’autora de l’article de “El Mundo” i em fiqués a parir públicament…

Així és la societat espanyola.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

What's this?

You are currently reading Radical Stupidity at .

meta