Explicació Satisfactòria

Per a qualsevol cosa que facis, hi ha –tens- una explicació satisfactòria que justifica el teu comportament.
Per tu, al menys.

Unint els punts

Donada una distribució aleatòria de punts sobre un paper, sempre hi ha una manera de connectar-los de forma que se’t reveli la figura amagada. El problema és que no hi ha cap figura amagada; veus allò que vols veure.

Ergo sum… or not.

Sóc tant eclèctic,
              que ja no sóc.

de Normes i Dignitats

Quines normes socials cal observar per poder viure dignament? I aquesta dignitat que busquem, és una dignitat necessària o és una dignitat imposada pel grup?

No puc evitar preguntar-me, alhora, si aquestes qüestions que em plantejo les plantejo perquè em pregunto sobre elles com a observador objectiu o perquè la meva posició social m’impel·leix a enderrocar allò que hi ha establert per tal de permetre’m ascendir.

Reaitat de partida: l’etern començar.

La meva realitat és punt de partida,  
                            mai punt d’arribada.

Tret que, ja des de bon principi, decideixi no interaccionar amb la resta d’individus que conformen la meva quotidianitat i això serà impossible perquè tot i aconseguir la no interacció conscient, els meus sentits no es poden impermeabilitzar respecte d’allò que, activa o passivament, ve de fora de mi i que construeix la meva realitat subjectiva.

Ser-en-el-moment

Passa per assolir una observació objectiva de l’entorn, sense prejudicis, sense valoracions; i no és tant fàcil com sembla, perquè la valoració d’allò observat es la base de la nostra identitat, perquè construïm “jo” en funció d’“altri” i és difícil renunciar a la pròpia construcció.

Comerciant de Like’s

Navegues per la xarxa capturant frases estúpides i venent-les barates: a preu de Like. No t’atures per veure la qualitat del producte amb que comercies; tampoc no importa, en aquests casos ningú no mira la qualitat d’allò que compra.

Passions i misèries

Fins que no trobis què t’apassiona,
estaràs condemnat a vagar per entre les teves les teves misèries.

d’Alumnes i Mestres

Alguns son alumnes tota la vida: buscant algú que els ensenyi què dir, què fer, què repetir perquè creuen que sols no saben viure. Trobaran algú que els mostrarà alguna veritat i l’atresoraran com la cosa més valuosa del mon per, tot seguit, ensenyar-la tan aviat com tinguin oportunitat sense tardar a dir qui era el mestre que es va dignar a ensenyar-los-la.

Altres, els menys, maten al mestre per esdevenir-ne un: no és mestre qui repeteix allò que no ha trencat, provat, validat, criticat i treballat amb el coneixement rebut i el que ha pogut aconseguir de diverses fonts; en aquest punt, en tria les parts que creu convenients, les perfecciona i, si s’escau, les entrega a algú altre. Però també és possible que no aconsegueixi crear res millor… tan se val perquè, sigui com sigui, s’haurà convertit en el millor dels alumnes.

Et necessito!

Em sento feliç en veure que t’equivoques i que comets errors, encara que només siguin d’ortografia; i quan veig la teva “basura” és quan més satisfet em sento de tota la feina que he fet per saber més que tu, per tant, permetré que segueixis sent un ignorant i que cometis errors.