Removent

octubre 5th, 2018 § 0 comments § permalink

Qui remou la terra per aixecar el mal, també la remou, encara que no vulgui, per aixecar el bé.

Revisant la llibertat

octubre 2nd, 2018 § 0 comments § permalink

Part de la essència de la llibertat és no obrar, o fer-ho en contra, de la manera que ens han ensenyat que és la correcta, per tant, a ulls del grup, la llibertat pot no ser sempre desitjable. Part de la essència de la llibertat és determinar si el bé és tal o si cal obrar-hi en contra. La essència absoluta de la llibertat és l’individu i els seus principis; les condicions de llibertat establerts pel grup menytenen l’individu i en limiten l’ús de la seva intel·ligència. Només hi ha un temps de vida: tria.

Ídols.

octubre 2nd, 2018 § 0 comments § permalink

La meva no especialització, la meva incapacitat per fer, la meva maldestra traça en una disciplina determinada no converteix a l’especialista entrenat en un heroi, tampoc a qui ha passat una vida estudiant, en algú respectable.

És estúpid e inacceptable per mi que la meva admiració envers algú sigui fruit de la meva manca de preparació o de la meva nul·la capacitat per entendre aquesta o aquella matèria. En tot cas, en lloc d’admirar l’individu, cal disseccionar el seu comportament i extreure’n les pautes de constància, dedicació i allò que condueix a una bona especialització. Admirar l’individu acostuma a crear grans ramats que segueixen un pastor.

L’admiració hauria d’anar dirigida a la tenacitat i a la constància, a l’esforç i a la perseverança.

d’Alumnes i Mestres

octubre 2nd, 2018 § 0 comments § permalink

Alguns son alumnes tota la vida: buscant algú que els ensenyi què dir, què fer, què repetir, perquè creuen que sols no saben viure. Trobaran algú que els mostrarà alguna veritat i l’atresoraran com la cosa més valuosa del mon per, tot seguit, ensenyar-la tan aviat com tinguin oportunitat sense tardar a dir qui era el mestre que es va dignar a ensenyar-los-la.

Altres, els menys, maten al mestre per esdevenir-ne un: no és mestre qui repeteix allò que no ha trencat, provat, validat, criticat i treballat amb el coneixement rebut i el que ha pogut aconseguir de diverses fonts; en aquest punt, en tria les parts que creu convenients, les perfecciona i, si s’escau, les entrega a algú altre. Però també és possible que no aconsegueixi crear res millor… tan se val perquè, sigui com sigui, ha esdevigut el millor dels alumnes.

Comerciant

octubre 2nd, 2018 § 0 comments § permalink

Navegues per la xarxa, capturant frases estúpides i venent-les barates, a preu de Like. No t’atures per veure la qualitat del producte amb que comercies. Tampoc no importa, en aquests casos ningú no mira la qualitat d’allò que compra.

De l’honestedat i la mentida

octubre 2nd, 2018 § 0 comments § permalink

La persona honesta dubta dels seus records mentre que la mentidera, al no haver d’apel·lar a la memòria, mostrarà tanta seguretat com li sigui possible; amb violència, si cal.

Dualitat

octubre 1st, 2018 § 0 comments § permalink

El bé i el mal recompensen de la mateixa manera, amb la salvetat, però, que el mal mostra un orgull i una franquesa envejables en assolir l’èxit que el bé és incapaç de gestionar sense una cadena de sacrificis per compensar i amagar la satisfacció d’assolir-lo; tot i això, el bé es vesteix de gala i esquiva l’anonimat, esdevenint part contraria.

Miseries

octubre 2nd, 2017 § 0 comments § permalink

Fins que no trobis què t’apassiona, estaràs condemnat a vagar per entre les teves les teves misèries.

Tolerància & Intel·ligència.

octubre 21st, 2011 § 0 comments § permalink

No pots ignorar a qui pensa de manera diferent a com ho fas tu, en tot cas, pots fer-ho d’aquells que pensen com tu, perquè ni aporten res nou ni suposen un risc pel teu sistema ideològic, però no cometis l’error d’ignorar o menystenir a qui discrepa de la teva opinió.

… ergo sum. (i II)

agost 9th, 2011 § 0 comments § permalink

Soc un instant. Un gerundi: essent. Una forma gens personal, afegitó a l’instant en que coexisteixo; un breu i senzill canvi estructural en la organització de la matèria, un caos dintre un cosmos dintre un caos en l’ésser, en el sent, d’alguna altra cosa.

I l’ordre canviarà en el mateix femtosegon astronòmic: un cosmos dintre un caos dintre un cosmos i el meu gerundi esdevindrà pretèrit perfet simple amb la mateixa lleugeresa que un pardal executa un saltiró perfecte (present, en aquest cas).

I se’m pronunciarà en forma passada: va ser… havia estat… tot oblidant que encara soc i que sempre seré; en altra forma, és clar.

Caos i Cosmos s’intercanvien els documents universals d’identitat –car, fan la mateixa cara, tots dos, vistos de lluny- i és en aquest punt, on l’home és home i no una altra cosa. És en aquest punt on tot comença i tot acaba.

I les formes verbals, què?

Where Am I?

You are currently browsing the Aforismes category at .