Debat

Ets afortunat si en el debat, deixant de banda els arguments del teu interlocutor, només busques les rialles i la complicitat de l’audiència; si busques altra cosa, no arribes a ser desgraciat perquè no és una desgràcia no saber-ne més. Poca fortuna, rés més.

És clar, ara, però, la guineu no vol el raïm perquè encara és verd.

Veritat o… què?

La veritat és un concepte prou estúpid com per no dedicar-hi temps, ara bé, aquesta estupidesa-en-si –estupidesa en ella mateixa, essencialment estúpida-, aquesta poca definició, fa que tothom pugui dir-ne alguna cosa al respecte, encara que sigui mentida, sense faltar a la…

… en tot cas em dedicaré  als fets.

Ergo Sum or not…

Sóc tant eclèctic,
              que ja no sóc

Plató, Descartes i el gran angular.

Allò que és genuí, original, ja no viu al mon de les idees, ara es troba rere l’objectiu de la càmera fotogràfica. Allò que els nostres sentits perceben és només una burda imitació d’allò que és-en-realitat, aprehensible, només, per l’ull mecànic d’un fotògraf.

Perquè, allò que és-en-realitat, mostra un enquadrament perfecte, un contrast adequat i la nitidesa fruit de la paciència de qui la recull; i el geni malvat cartesià, que ens la mostra, vesteix hàbit de fotògraf.

Uneix el punts

8

Donada una distribució aleatòria de punts sobre un paper, sempre hi ha una manera de connectar-los de forma que se’t reveli la figura amagada. El problema és que no hi ha cap figura amagada.

Explicació Satisfactòria

Per a qualsevol cosa que facis, hi ha –tens- una explicació satisfactòria que justifica el teu comportament. Per tu, al menys.

Quan soc.

Quan jo soc ma, el trontolla i busca la seguretat de l’origen. Quan soc terra, i , ja no cal equilibri: s’és un amb el i aquest s’arrela amb els meus peus. 

Ara, hi ha massa mans.

El és una arma antiga que ha existit en la majoria de civilitzacions (com diu la Wikipedia), es tracta d’un pal polit, llarg i de fusta. Però aquest text va més enllà de l’eina marcial.

Ying&Yang

photo_2-1024x679_thumb[15]

Amb la calma i la serenitat de l’orient, amb l’observació que cerca perfecció, que és perfecció en observar allò que ja és, o amb la passió i l’instant de l’instant d’occident, que no s’atura –que no satura!- i crea i consumeix allò que és capaç de crear i consumir: realització absoluta e instantània de l’esser creat per crear i consumir?

Ergo sum en alguna banda.

Qüestió d’energia.

De vegades costa més mantenir un estat de pau que la reconstrucció després d’una guerra. En tot moment cal tenir present el futur d’ambdós estats, pau i guerra, i triar aquell que més convingui per nous desenvolupaments futurs. Una bona esbravada a temps trenca allò que es feia impossible de mantenir i aplana el terreny per a noves construccions.

Completesa

No n’hi ha prou amb la recerca de la felicitat per viure en completesa,  cal dolor, dolor que defineix els límits entre allò que és necessari i allò que és fútil i efímer i que perfila, sense cap mena de dubte, aquells valors que fonamentaran una vida plena . Malauradament vivim en una època amb un molt baix grau de dolor, no obstant això, fugim d’ell sense saber què és i anem bandejant, a la deriva, buscant alguna cosa encara per nombrar.

Where Am I?

You are currently browsing the Aforismes category at .