De normes i dignitats.

Quines normes socials cal observar per poder viure dignament? I aquesta dignitat que busquem, és una dignitat necessària o és una dignitat imposada pel grup?

No puc evitar preguntar-me, alhora, si aquestes qüestions que em plantejo les plantejo perquè em pregunto sobre elles com a observador objectiu o perquè la meva posició social m’impel·leix a enderrocar allò que hi ha establert per tal de permetre’m ascendir.

Conseqüències

Si te la foten massa vegades de la mateixa manera
no pensis que els altres son males persones o que el mon va contra tu,
comença a preguntar-te si no seràs una mica gilipolles.

Debat

Ets afortunat si en el debat, deixant de banda els arguments del teu interlocutor, només busques les rialles i la complicitat de l’audiència; si busques altra cosa, no arribes a ser desgraciat perquè no és una desgràcia no saber-ne més. Poca fortuna, rés més.

És clar, ara, però, la guineu no vol el raïm perquè encara és verd.

Veritat o… què?

La veritat és un concepte prou estúpid com per no dedicar-hi temps, ara bé, aquesta estupidesa-en-si –estupidesa en ella mateixa, essencialment estúpida-, aquesta poca definició, fa que tothom pugui dir-ne alguna cosa al respecte, encara que sigui mentida, sense faltar a la…

… en tot cas em dedicaré  als fets.

Ergo Sum or not…

Sóc tant eclèctic,
              que ja no sóc

Plató, Descartes i el gran angular.

Allò que és genuí, original, ja no viu al mon de les idees, ara es troba rere l’objectiu de la càmera fotogràfica. Allò que els nostres sentits perceben és només una burda imitació d’allò que és-en-realitat, aprehensible, només, per l’ull mecànic d’un fotògraf.

Perquè, allò que és-en-realitat, mostra un enquadrament perfecte, un contrast adequat i la nitidesa fruit de la paciència de qui la recull; i el geni malvat cartesià, que ens la mostra, vesteix hàbit de fotògraf.

Uneix el punts

8

Donada una distribució aleatòria de punts sobre un paper, sempre hi ha una manera de connectar-los de forma que se’t reveli la figura amagada. El problema és que no hi ha cap figura amagada.

Explicació Satisfactòria

Per a qualsevol cosa que facis, hi ha –tens- una explicació satisfactòria que justifica el teu comportament. Per tu, al menys.

Quan soc.

Quan jo soc ma, el trontolla i busca la seguretat de l’origen. Quan soc terra, i , ja no cal equilibri: s’és un amb el i aquest s’arrela amb els meus peus. 

Ara, hi ha massa mans.

El és una arma antiga que ha existit en la majoria de civilitzacions (com diu la Wikipedia), es tracta d’un pal polit, llarg i de fusta. Però aquest text va més enllà de l’eina marcial.

Ying&Yang

photo_2-1024x679_thumb[15]

Amb la calma i la serenitat de l’orient, amb l’observació que cerca perfecció, que és perfecció en observar allò que ja és, o amb la passió i l’instant de l’instant d’occident, que no s’atura –que no satura!- i crea i consumeix allò que és capaç de crear i consumir: realització absoluta e instantània de l’esser creat per crear i consumir?

Ergo sum en alguna banda.

Where Am I?

You are currently browsing the Aforismes category at .