Completesa

No n’hi ha prou amb la recerca de la felicitat per viure en completesa,  cal dolor, dolor que defineix els límits entre allò que és necessari i allò que és fútil i efímer i que perfila, sense cap mena de dubte, aquells valors que fonamentaran una vida plena . Malauradament vivim en una època amb un molt baix grau de dolor, no obstant això, fugim d’ell sense saber què és i anem bandejant, a la deriva, buscant alguna cosa encara per nombrar.

Posicionaments.

Quins objectius persegueixo en posicionar-me d’aquesta o d’aquella manera davant d’una determinada situació? Què espero obtenir a canvi? Prové de mi aquest posicionament o és la inèrcia social –la costum, allò que s’espera o que s’acostuma a fer- la que em força a adoptar-lo?

Conversa Breu (I)

Diu la raó al sentiment: 
     –No necessito, perquè no vull

Diferències trivials.

Molt probablement sigui així, molt provablement la meva veritat sigui diferent a la teva, però més enllà de lo que objectivament sigui o pugui ser, allò que prové de la meva subjectivitat és allò que inicia i condueix els meus actes.

Oportunitat.

No soc un lladre perquè no he pogut, perquè no n’he sabut o perquè no he tingut la oportunitat. No em feu el lleig de creure’m bona persona per totes aquestes desfortunes.

Objectius. Quants i quins?

Llegia l’altre dia una carta d’un personatge públic en la que recomanava a una altra persona que no es centrés en assolir objectius materials, insistint en que aquests objectius han de ser, a tot estirar, mitjans per alguna fita superior, mai una fita per si mateixa, sobretot tenint en compte el breu espai de temps que se’ns permet ‘manifestar vida’.

En un primer moment vaig estar-hi d’acord: em sembla correcte no “encaparrar-se” amb assumptes materials. Treballar-los i treballar-hi sí, però encaparrar-s’hi, no. Avui, però, estic dispers…

Si el que ens caracteritza com a éssers vius -humans, en particular- és la capacitat per aprehendre allò que se’ns presenta als sentits, per què hauríem de refusar gaudir al màxim d’allò que sabem que ens resulta agradable i aprehensible? Per què hauríem de cercar allò que els nostres sentits no poden copsar per naturalesa? Desitjarem allò que els nostres sentits no son capaços de percebre, menystenint allò a lo que sí podem accedir?

En aquests moments observo l’epicureisme amb certa enveja constructiva.

Una vida realitzada és una vida que fuig d’allò que és material, deia aquest personatge, que fuig d’allò que és material per buscar allò que transcendeix l’home quotidià.

En aquest punt, he de reprendre la línia de pensament de:

  1. Creences
  2. l’Observador Dolgut

Control!

No vulguis atrapar el foc amb les mans nues,
no et resultarà agradable.

Observacions

Sovint, el tot, és una part més d’una determinada realitat. De vegades observable a simple vista  de vegades no tant evident. És important, però, no excloure aquesta part d’allò que observem.

Caminant la veritat

Recórrer el camí en un únic sentit només ens permetrà veure una determinada perspectiva del paisatge. Cal girar cua i caminar-lo en sentit contrari per copsar-lo tot; i molt de compte amb les pressuposicions de com son els elements del paisatge que el nostre sentit de la marxa ens impedeix observar!

Que continuï l’espectacle!

No hi ha grans homes,
              hi ha grans actors;  però, que és la vida
             sinó una gran teatre?
Així doncs, esdevé monjo qui vesteix l’hàbit.

Where Am I?

You are currently browsing the Aforismes category at .