Llibres

A banda de les biblioteques o llibreries hi ha altres llocs on podem trobar-los: el tren, metro, autobús o en mans d’algú que s’ha aturat a llegir-ne un -ni a prendre el sol ni a descansar: a llegir, senzillament a llegir. També ens vesteixen, fent de peça de bijuteria -o de preciada joia- com qualsevol anell o arracada.
Però deixeu-me que ara els classifiqui d’una manera peculiar: segons complementin a qui els porta; així doncs, n’hi ha, com deia, que vesteixen, altres que entretenen i, els que menys, ensenyen. I son poc els que agraden, la majoria es queden en un no ha estat malament o bé es passa l’estona, llegint-lo és a dir, que és suportable i et permet xerrar d’ell amb els teus coneguts. » Read the rest of this entry «

Recursos per a escriptors.

Navegant per la xarxa he trobat aquesta eina. És gratuïta i us la podeu descarregar e instal·lar sense cap problema. Es tracta d’una mena de calaix de sastre sobre la que construir l’esquelet d’una història i quan dic història incloc també: obra de teatre, guió de cine, radiofònic, cinema, etc.
L’eina té perfils d’objectes, com ara personatge o escena. En el primer cas, podreu entrar les característiques físiques del personatge, orígens costums i qualsevol cosa que us ajudi a construir el caràcter sense tenir que carregar amb els papers -llibretes o post-it’s- on acostumeu a definir els personatges.
Si a l’ordinador hi teniu el vostre editor de texts, per que no tenir-hi també, d’una forma centralitzada, la llibreta amb els apunts de la trama i els personatges? Es clar que això no treu que mentre passegeu per la platja dugueu el vostre quadern i el bolígraf d’escriure-històries.
Espero que us faci servei.
Salutacions.
PS: Ah! hi ha la versió en Català.

Leo en un libro digital…

… diu la Mònica Martin, agent literària, en una entrevista que apareix avui a "El País" (Ciberpais, pàgina 9). Amb capacitat per a més de 200 documents i amb una excel·lent qualitat gràfica aquest aparell està cridat a substituir el llibre de paper. Els motius que dona per triar aquest suport son irrefutablement evidents:

  • a) Molta capacitat d’emmagatzematge
  • b) Ecològics: no “consumeixen” arbres.

Cada cop es fa més evident i menys justificable la fal·lera que sentim, encara, per veure les nostres paraules impreses en paper abans que difoses a través de la xarxa. Algú encara podria intentar replicar-me dient: "- Sí, però quan jo rebi l’arxiu per internet, també me’l imprimiré".

Certament, podria donar-se el cas, però tot i així enlloc d’imprimir els 1000 exemplars  -quantitat mínima per poder considerar viable un projecte editorial- que amb feines se’n vendran 500, només s’imprimiran aquells que realment vulguin ser llegits.

Si hi ha altres materials per abrigar-nos, per que ens entestem, encara, en voler un abric de pell.

Salutacions.

Presentació…

Tarjeto

… del llibre "Esmorzar Perfecte" de l’autora Ester Fenoll Garcia. Aquesta tarda a la Llibreria Catalònia.

Que escrivim, què llegim?

450scifi17 Ja fa temps que el temari literari ha quedat reduït a la novel·la de situació, fàcil, típica, cinematogràfica i evident. Les obres que tenen més sortida, tret de comptades excepcions, son aquelles que es limiten a representar vivències pròpies del autor o generades amb poc esforç imaginatiu, això no treu, és clar, que estigui més o menys ben escrita o que no sigui mereixedora d’un premi.

És freqüent llegir sobre amors i desamors, infidelitats i maquinacions policíaques i a la gent que se la veu amb un llibre de ciència ficció sota el braça se la titlla de raret, de friqui o alguna cosa pitjor. I és que sembla que hem oblidat que la evolució tecnològica i científica ha estat originada per imaginacions inquietes que van més enllà de llegir aquell problema de veïnatge que han vist cent cops al “Diario de la Dolores” (o era Patricia?).

Hi ha històries fantàstiques que podrien fer pensar molt i molt al lector, si fossin escrites. Però sempre llegim el mateix i no ens arrisquem a rés nou. I no estic dient que busquem autors super-progres que escriguin lletrejant al inrevés o que canviïn la estructura de la oració per voler semblar diferents; estic dient que cal buscar autors que canviïn el fons enlloc de la forma. N’hi ha.

Segur que si busqueu una mica, en trobareu. Només cal que us atreviu a llegir allò que normalment us fa por (no sigui que us diguin que sou rarets) llegir.

Com a editor, he rebut obres eròtiques, poètiques, històriques, totes elles assolides amb més o menys fortuna, similars a altres cent ja publicades, però fins ara ningú no s’ha atrevit a enviar-me res de ciència ficció. Compte, la ciència ficció no té per que tractar de “naus espacials” o robots, tot i que normalment ho faci, ja que son les persones amb especialitats científiques –tecnològiques- les que tenen més capacitat inventiva, les més curioses, les que es pregunten per les conseqüències de coses que encara no existeixen (és a dir, que miren dos passes més enllà de lo actual) en contraposició de qui construeix una història basada en les pel·lícules que ha vist, o en els esdeveniments històrics que li han explicat, o ha llegit, altres cent cops.

Salutacions,

Llibre de paper

kindlesk Quan hem deixat de voler aprendre, per aprendre a aparentar? Hem aprés que si parlem de llibres la gent ens respecta i ens té per persones cultes. Hem aprés a construir una biblioteca i a ensenyar-la als nostres convidats per que elogiïn el nostre bon gust: qui és més ignorant, l’elogiat o l’elogiador?

I no se’ns acut preguntar a l’amo de tants llibres sobre les coses del mon i sobre els sabers secrets de la humanitat, clar, nosaltres suposem que tots els llibres que té han estat llegits i ell sap que ho creiem.

Aparença.

Tot això ve a propòsit del nous dispositius electrònics que, tard o d’hora, substituiran el llibre de paper. Tindran capacitat per milers de llibres (ja la hi tenen) i el coneixement que contindran en format digital serà igual de bo, o dolent, vàlid o invàlid, encertat o no, que pugui tenir qualsevol llibre de paper.

Què fa, doncs, que tot autor –autor novell, principalment- prefereixi la “paperificació” a la divulgació de la seva obra? Jo només hi veig una resposta: la vanitat. L’orgull de tenir alguna cosa que et fa exclusiu.

D’aquesta vanitat se n’aprofiten les noves editorials del tipus POD (print on demand) que ofereixen als autors que no troben editorial la possibilitat de imprimir el seu llibre.

En el passat l’objectiu era difondre el pensament, avui es tracta de difondre el paper.

Intueixo que aquest serà el primer esborrany d’una sèrie d’articles sobre aquest tema.

Fins aviat.

Salutacions

Presentació del llibre ESMORZAR PERFECTE

En articles anteriors (Un Regal, Sobredosi) us mostrava alguns poemes de l’Ester Fenoll. Crec que algun cop us he dit que faig d’editor.  Doncs bé, el dia 5 de Març fem la presentació oficial del llibre Esmorzar Perfecte a la llibreria Catalònia.

L’autora serà presentada pel periodista i locutor de iCatFm Jordi Cervera a les 19’30h en l’esmentada llibreria. En aquest enllaç podeu llegir i escoltar la ressenya que va fer el periodista sobre aquest llibre.

Per més informació sobre aquest llibre podeu dirigir-vos a: D2:EDICIONS.

Hi esteu tots convidats!

Recordeu: Dimecres 5 de Març del 2008 a la Llibreria Catalònia de Barcelona (davant del Corte Inglés de Plaça Catalunya).

Podeu confirmar la vostra assistència (per tenir llibres per tots, si en voleu adquirir algun) a la adreça alex@quatrecoses.cat o bé alex@ed2.cat

Salutacions 

Un Regal

Podtada eBook Per dormir,
he triat els espais
entre els nostres
insomnis,
que pengen
dels fils de la llum
en paratges
massa
desèrtics.

Per si algun dia
falto,
et deixo
uns petons plantats.

Ester Fenoll Garcia "Esmorzar Perfecte"

 

Per aquestes dates és costum fer regals.

La majoria d’ells poc útils per no dir que només serveixen per adornar aquelles postades (prestatges) buides. Buides de llibres.

Regalar poesia és regalar opcions. I és regalar un repte, també. Millor que qualsevol trencaclosques, puzle o qualsevol altre entreteniment, la poesia permet (al menys a mi) sintonitzar amb l’autor i descobrir fotografies de la vida preses des d’un angle certament particular.

Com a editor, què us he de dir? Compreu llibres! Però quedaríeu sorpresos en veure com persones que diuen que no els agrada la poesia han quedat encantades (encisades) amb aquest llibre.

Podeu provar-ho. És, només, un regal.

Sobredosi…

… de versos lliures de rima i plens de colors e imatges. 80 pàgines de perles medicinals. Dosi recomanada: no menys de dos al dia.

Aquí hi ha un exemple (per que ho tasteu)

libre-7 ESMORZAR PERFECTE

Sóc tan petita
que puc seure a la vora
d’una tassa
de café amb llet.
Decideixo tirar-me dins
i sento que està tèbia,
més aviat freda.
Tinc un forat molt gran
enmig de la panxa;
suro amb forma de "Donut".
Quan me n’adono estic relliscant
per la trajectria d’una llàgrima
i és que no tindré
un esmorzar perfecte.
Estic semi-destroada
"enriquecida con calcio".

 

Podeu baixar-vos un extracte del llibre en PDF pitjant

En els següents enllaços trobareu més informació sobre aquest llibre i la seva autora.

Autora: Ester Fenoll Garca (més informació a D2EDICIONS)

Llibre: Esmorzar Perfecte (més informació i venda a D2EDICIONS)

Espero que us agradi.

La redefinició del màrqueting literari.

images Amb l’arribada de les noves tecnologies (és una arribada constant) l’editor té altres vies de distribució i negoci que li permeten un dinamisme afegit respecte de la distribució i venda tradicional.

Respecte de la distribució clàssica –en llibreria a través de distribuïdor- internet arriba per complementar la difusió d’una obra, reduint substancialment els costos de distribució, ja que els exemplar venuts directament a la xarxa estan lliures de costos de distribució possibilitant alguns aspectes interessants per l’editor i l’autor i, com no, pel lector:

  1. Abaratiment del preu final del llibre
  2. Increment de beneficis per l’autor
  3. Increment de beneficis per l’editor (no és fàcil pel petit editor, compromès amb la cultura i la llengua, viure amb els marges de benefici actuals)
  4. Augment de la mobilitat del diner i, per tant, major capacitat de reacció del petit editor per iniciar campanyes de publicitat o embarcar-se en nous projectes en veure’s reduïda la incertesa –risc- econòmica i així potenciar la presència en el mercat del nou autor.

Cal dir, però, que això només és aplicable a les petites editorials, aquelles que es poden permetre mantenir en catàleg obres que ja tenen alguns anys de vida i en que l’editor i l’autor parlen sense necessitat de intermediaris. Els grans conglomerats editorials no requereixen de estratègies alternatives per sobreviure, tot i que internet, com a eina neutra que és, també ha de contribuir a l’augment de beneficis d’aquests conglomerats.

En el cinema és freqüent veure els habituals tràilers, que no son altra cosa que successions d’escenes triades especialment per fer el producte que promocionen atractiu a l’espectador; tard o d’hora, amb l’augment de vendes per interent i amb la impossibilitat del potencial lector per accedir al llibre i fullejar-lo, caldrà crear el corresponent tràiler literari on fragments de capítols mostrin al comprador què estan a punt de comprar. Ocasionalment aquests tràilers literaris podran anar acompanyats d’imatges, breus curtmetratges, etc.

De moment, però, la clau està en la confiança que el comprador diposita en l’editor i l’autor cada cop que compra un llibre per internet.

Salutacions,

Where Am I?

You are currently browsing the Litera category at .