“¡A por ellos!”

octubre 2nd, 2018 § 0 comments § permalink

Vagin com vagin les coses, no oblidarem. Ja veieu que no hem oblidat 1714, la memòria és precisa i detallada. No oblidarem; però no us recordarem amb venjança, perquè no us la mereixeu, ni odi, perquè ningú no odia l’excrement que es troba pel camí; us recordarem amb insignificança, potser amb un pel de menyspreu quan sigui el cas que calgui enfrontar-vos; talment com qui esquiva una merda per no trepitjar-la.

Sumem!

octubre 2nd, 2018 § 0 comments § permalink

Un català i tens un somiador; que somia amb diners, és cert.
Dos catalans i t’obren un Banc, fent realitat el seus somnis.
Tres catalans i tens una nació, un país, una llengua.

Milers de catalans. Neix una República.

En primera persona

abril 2nd, 2018 § 0 comments § permalink

El retorn de l’individu.
El declivi d’un estat. Parla un poble.

La meva llibertat no depèn de la teva misericordiosa gràcia i, per tant, tampoc no ets ningú per dir-me què no puc fer. És cert que fins ara havia acceptat unes regles de joc, lliurement ho vaig fer, però el compromís no era etern. Tan bo vaig ser per acceptar-les com ho soc ara per rebutjar-les -totes dues accions son fruit de la meva llibertat- i això ningú no m’ho pot impedir perquè la terra que trepitjo no es teva, és meva! I si t’has cregut alguna altra cosa sobre aquesta propietat, tu tens un problema, no jo.

De la mateixa manera jo decideixo quina llei em regeix i no estic desobeint la teva: en un acte de pura llibertat individual decideixo imposar-me un corpus legal nou, corpus legal que beu de la llei més àmpliament reconeguda: El Dret Internacional. D’aquí bastiré la meva nova norma.

Hauria estat perfecta una separació entesa i parlada però t’entestes en creure que no puc marxar perquè tu no vols; recordes que fins fa uns anys la dona no es podia divorciar si l’home no acceptava el trencament? Et recomano que creixis una mica i t’acostis als nous temps: la voluntat d’un individu mai no està per sobre del d’un altre i ja sé que em diràs que la de molts individus sí i tal i qual. Tampoc!

Deia Sèneca, allà per l’any 58 d.C. que allò que fa la multitud no acostuma a ser lo millor per a l’individu i que no és bo ser una ovella més del ramat.

La imposició de la voluntat de molts individus inerciats per l’statu quo, individus que decideixen encadenar-se a un govern corrupte i dia rere dia es queixen de les cadenes que duen, mai no serà bona ni acceptada per mi.

Per això et dic: adéu i sort.

Tolerància & Intel·ligència.

octubre 21st, 2011 § 0 comments § permalink

No pots ignorar a qui pensa de manera diferent a com ho fas tu, en tot cas, pots fer-ho d’aquells que pensen com tu, perquè ni aporten res nou ni suposen un risc pel teu sistema ideològic, però no cometis l’error d’ignorar o menystenir a qui discrepa de la teva opinió.

Qüestió d’ordre

octubre 6th, 2011 § 0 comments § permalink

Pots tenir la realitat que vulguis sense canviar-la essencialment. Només cal mirar-la d’una altra manera; la dificultat, però, rau en saber com mirar i en no creure en estructures inamovibles.

La sentència anterior s’extreu del principi d’inducció matemàtica i dels axiomes de Peano.

Economia i Salut

octubre 3rd, 2011 § 0 comments § permalink

No, aquest escrit no va sobre les desastroses –no sé si necessàries- retallades en matèria sanitària dutes a terme per les diferents administracions. Però tampoc no s’hi allunya gaire.

Introduint les essències.

L’esperança és l’essència de la felicitat. Sense una no hi ha l’altra. L’esperança és allò que mou i la felicitat assolida és el destí, el lloc d’arribada. Sense camí a recórrer no hi ha, tampoc, felicitat. Fixeu-vos en aquells que ho tenen tot. Quants cops no hem llegit a la premsa que tal artista ha mort de sobredosi o que tal altre està en una clínica de desintoxicació. Felicitat és un concepte sempre-futur, ja sigui espaial o temporalment.

Arribats a aquest punt he de concedir-vos que hom pot sentir certa felicitat en assolir allò que volia, però el temps farà que la novetat envelleixi i es dissolgui dins la nova quotidianitat.

Però què és l’esperança? a banda d’allò que essencia (que n’és essència) la felicitat? És ignorància. És no saber. En saber assolim una realitat, arribem a un lloc i, com deia, no hi ha felicitat en el present, al menys, no massa duradora. Si felicitat és moviment i canvi –recerca- la realitat és allò més allunyat de la felicitat. Compte, no confonguem ara realitat amb desgràcia; és, en tot cas, un punt de partida.

La breu realitat

Vosaltres heu vist mai un metge, oncòleg, posem per cas, en que cada dia recordi als seus pacient que tenen càncer? Vosaltres creieu que aquest pacient té alguna esperança de felicitat, per efímera que sigui?

Per què, dia rere dia, telenotícies rere telenotícies, els mitjans ens repeteixen que estem immersos en una crisi galopant? Tot just quan creiem que la cosa pot millorar et recorden que no, que t’estàs morint d’un càncer a la cartera.

Em pregunto quina novetat fa que allò que ja sabem i coneixem esdevingui noticia perpètua. Jo ja sé que l’economia va malament, però deixa’m tenir l’esperança de creure que ens en sortirem!

L’audiència augmenta de forma inversament proporcional a la felicitat d’aquesta i, què m’has dit! toca proclamar als quatre vents que això s’enfonsa per rebentar els índexs (d’audiència).

Serem “gilipolles”!

I què voleu que en faci jo, l’Alex, autor d’aquest text, quan veig per la televisió que Europa està immersa en una recessió, encara que no vulgui utilitzar-se aquesta paraula? Què puc fer quan em diuen que han despatxat a no sé quants treballadors?

Hi ha persones que després de quatre o cinc anys parlant de crisi encara no han aprés a viure en ella. De fet, estan en crisi constant.

La crisi no és un període més o menys prolongat en el temps, la crisi es un instant concret en el que es passa d’una situació favorable a una altra de menys favorable.

Un cop passat aquest instant tenim una nova quotidianitat en la que viure. Arribats a aquest punt només ens queda treballar per millorar les expectatives i tenir esperança. És un error creure que estem en crisi constant.

Aclucalls

setembre 28th, 2011 § 0 comments § permalink

aclucallsEls cambrers desenvolupen una marcada pèrdua de visió perifèrica, talment com si duguessin aclucalls, com les bèsties de càrrega. Si no et situes davant dels seus nassos –dels del, cambrer, és clar- ets invisible.

La costum del ridícul

setembre 16th, 2011 § 0 comments § permalink

Com ha de funcionar una societat si quan es crea una nova llei, directriu o ordenança que no agrada el primer que es fa és ridiculitzar-la en lloc de discutir-la i refutar-la per via de la raó?

Absurditzar allò que no agrada, deixant de banda la necessària crítica constructiva, és un acte d’irresponsabilitat social. Una societat així és una societat que juga a la contra, reactiva i gens implicada en la construcció social.

Empreses de Rating

agost 30th, 2011 § 0 comments § permalink

L’evolució fa prevaler aquells trets que tendeixen a fer disminuir la incertesa de l’entorn de l’organisme evolucionat: un peix amb una dentadura ben afilada i amb les dents apuntant a l’interior de la boca té més possibilitats de retenir la presa que un que tingui les dents igualment afilades però apuntant a l’exterior del peix; el tret evolutiu redueix la incertesa en l’aspecte alimentari: l’animal s’alimentarà gairebé sempre. No hi ha lloc a la pregunta “avui, podré dinar?”. La resposta és, gairebé sempre, “SI”.

Qüestió important:

Si no hi ha incertesa,
no hi ha necessitat de formular preguntes.

Avui hi havia un titular a la premsa que deia que les empreses internacionals de rating (empreses que acostumen a ser les que responen a les preguntes sobre si és bo invertir en determinat assumpte) es mantenen escèptiques davant la inclusió, en la Constitució Espanyola, d’un límit d’endeutament. Bé, aquest escepticisme, en fer-lo palès públicament a través de la premsa, manté el grau d’incertesa en la ment de l’inversor i, com no, del públic en general.

Suposo que a aquestes empreses ja els va bé que es mantingui de manera antinatural aquest grau d’incertesa econòmica, ja que el seu negoci és cobrar per respondre a la pregunta “¿és bona aquesta inversió?” , és a dir, cobrar per reduir la incertesa de l’inversor.

En una mon que s’enfonsa –econòmicament-, qualsevol entitat amb capacitat per reduir la incertesa dels mercats hauria de posar-se a disposició dels governs per tal de treballar en la reconstrucció d’un mercat saludable o, si més no, no contribuir de forma tan irresponsable a augmentar-ne la incertesa.

Tothom

agost 29th, 2011 § 0 comments § permalink

Tothom és llicenciat en ciències econòmiques; tothom té un màster en macroeconomia; tothom sap cap calcular la gràfica d’equilibri de l’oferta i la demanda per un determinat producte i tothom es capaç de veure, a través d’un glop de guisqui, els equilibris, pilars i tendències que sustenten la societat moderna.

Perdoneu, em deixo el més important: tothom és entrenador de futbol.

No serà per això que les coses van com van?

Where Am I?

You are currently browsing the Quotidianitat category at .