Tampoc no és altruisme.

Ajudar per la satisfacció posterior que hom pugui sentir, és com menjar per poder cagar, cagar en el més pur esperit Freudià; tal ajuda perjudica, acostuma, a qui fa tal acció…

… i pareixerà la malicia de qui rep l’acció, malicia que no és altra cosa que l’essència.

El bé i el mal

El bé i el mal recompensen de la mateixa manera, amb la diferència, però, que el mal mostra un orgull i una franquesa envejables en assolir l’èxit que el bé és incapaç de gestionar sense una posterior cadena de sacrificis i penitències per compensar i amagar la satisfacció d’assolir-lo; tot i això, el bé es vesteix de gala i esquiva l’anonimat que gairebé li és obligat, esdevenint part contraria.

Ser

Mai no dius allò que vols dir
sempre dius allò que ets.

Et necessito!

Em sento feliç en veure que t’equivoques i que comets errors, encara que només siguin d’ortografia; i quan veig la teva “basura” és quan més satisfet em sento de tota la feina que he fet per saber més que tu, per tant, permetré que segueixis sent un ignorant i que cometis errors.

Alumnes i Mestres

Alguns son alumnes tota la vida: buscant algú que els ensenyi què dir, què fer, què repetir, perquè creuen que sols no saben viure. Trobaran algú que els mostrarà alguna veritat i l’atresoraran com la cosa més valuosa del mon per, tot seguit, ensenyar-la tan aviat com tinguin oportunitat sense tardar a dir qui era el mestre que es va dignar a ensenyar-los-la.

Altres, els menys, maten al mestre per esdevenir-ne un: no és mestre qui repeteix allò que no ha trencat, provat, validat, criticat i treballat amb el coneixement rebut i el que ha pogut aconseguir de diverses fonts; en aquest punt, en tria les parts que creu convenients, les perfecciona i, si s’escau, les entrega a algú altre. Però també és possible que no aconsegueixi crear res millor… tan se val perquè, sigui com sigui, s’haurà convertit en el millor dels alumnes.

Passió i misèries

Fins que no trobis què t’apassiona, estaràs condemnat a vagar per entre les teves les teves misèries.

Comerciant de Like’s

Navegues per la xarxa capturant frases estúpides i venent-les barates, a preu de Like. No t’atures per veure la qualitat del producte amb que comercies; tampoc no importa, en aquests casos ningú no mira la qualitat d’allò que compra.

De forces i realitats.

The most powerful force ever known on this planet is human cooperation.

Suposo que alguns de vosaltres haureu arribat a lo que podria considerar-se com una mena d’orgasme espiritual al llegir la frase anterior, per allò de que la unió fa la força, de que units ningú no ens vencerà o mil interpretacions i enquadraments més…
Per sort, la intel·ligència de l’autor d’aquesta frase, en Jonathan Haidt, va completar-la amb:

— a force for construction
and destruction.

I es que la primera frase, sense el complement de la segona, és poc menys que una mentida perquè l’imaginari humà i l’intel·lecte poc crític, tendiran a omplir de benevolència i amor els espais entre les paraules, oblidant els milions de morts en els conflictes bèl·lics, o la imminent destrucció del planeta duta a terme per la ma i la força humana.

No hi haurà evolució intel·lectual
si abans no s’afronta allò que som: monstres.

Compromís

Ens comprometem amb allò que no ens costa cap esforç. Ens comprometem en les converses de cafè i després del partit del futbol ja hem oblidat l’assumpte. Fins que se’n torni a parlar, és clar, llavors tornem a ser els individus més compromesos que hom pugui trobar. Enganxem quatre o cinc imatges al facebook sobre el tema en qüestió i amb això donem per conclosa la bona obra del dia. O de la setmana… o pitjor encara…

No, no em contesteu ara. M’agradarà veure quants seguiu igual de compromesos amb les bones causes socials d’aquí al primer de Juny (després de la final de la Champions). Sí, parlo d’elefants, per exemple. Podria haver parlat dels assassinats a Síria, però em temo que això ja és una causa perduda perquè requereix de massa reflexió.

I ara què?

Quina de les múltiples veritats creades pels mitjans de comunicació i agents socials és la que cal acceptar? Cap d’elles. Qualsevol veritat que no sigui la pròpia estarà basada en un acte de fe envers els interessos d’altres. Per això cal interpretar i descobrir la persona que intenti fer-ne prevaler una per sobre de les altres.

Where Am I?

You are currently browsing the Quotidianitat category at .