“¡A por ellos!”

octubre 2nd, 2018 § 0 comments § permalink

Vagin com vagin les coses, no oblidarem. Ja veieu que no hem oblidat 1714, la memòria és precisa i detallada. No oblidarem; però no us recordarem amb venjança, perquè no us la mereixeu, ni odi, perquè ningú no odia l’excrement que es troba pel camí; us recordarem amb insignificança, potser amb un pel de menyspreu quan sigui el cas que calgui enfrontar-vos; talment com qui esquiva una merda per no trepitjar-la.

Sumem!

octubre 2nd, 2018 § 0 comments § permalink

Un català i tens un somiador; que somia amb diners, és cert.
Dos catalans i t’obren un Banc, fent realitat el seus somnis.
Tres catalans i tens una nació, un país, una llengua.

Milers de catalans. Neix una República.

En primera persona

abril 2nd, 2018 § 0 comments § permalink

El retorn de l’individu.
El declivi d’un estat. Parla un poble.

La meva llibertat no depèn de la teva misericordiosa gràcia i, per tant, tampoc no ets ningú per dir-me què no puc fer. És cert que fins ara havia acceptat unes regles de joc, lliurement ho vaig fer, però el compromís no era etern. Tan bo vaig ser per acceptar-les com ho soc ara per rebutjar-les -totes dues accions son fruit de la meva llibertat- i això ningú no m’ho pot impedir perquè la terra que trepitjo no es teva, és meva! I si t’has cregut alguna altra cosa sobre aquesta propietat, tu tens un problema, no jo.

De la mateixa manera jo decideixo quina llei em regeix i no estic desobeint la teva: en un acte de pura llibertat individual decideixo imposar-me un corpus legal nou, corpus legal que beu de la llei més àmpliament reconeguda: El Dret Internacional. D’aquí bastiré la meva nova norma.

Hauria estat perfecta una separació entesa i parlada però t’entestes en creure que no puc marxar perquè tu no vols; recordes que fins fa uns anys la dona no es podia divorciar si l’home no acceptava el trencament? Et recomano que creixis una mica i t’acostis als nous temps: la voluntat d’un individu mai no està per sobre del d’un altre i ja sé que em diràs que la de molts individus sí i tal i qual. Tampoc!

Deia Sèneca, allà per l’any 58 d.C. que allò que fa la multitud no acostuma a ser lo millor per a l’individu i que no és bo ser una ovella més del ramat.

La imposició de la voluntat de molts individus inerciats per l’statu quo, individus que decideixen encadenar-se a un govern corrupte i dia rere dia es queixen de les cadenes que duen, mai no serà bona ni acceptada per mi.

Per això et dic: adéu i sort.

Empreses de Rating

agost 30th, 2011 § 0 comments § permalink

L’evolució fa prevaler aquells trets que tendeixen a fer disminuir la incertesa de l’entorn de l’organisme evolucionat: un peix amb una dentadura ben afilada i amb les dents apuntant a l’interior de la boca té més possibilitats de retenir la presa que un que tingui les dents igualment afilades però apuntant a l’exterior del peix; el tret evolutiu redueix la incertesa en l’aspecte alimentari: l’animal s’alimentarà gairebé sempre. No hi ha lloc a la pregunta “avui, podré dinar?”. La resposta és, gairebé sempre, “SI”.

Qüestió important:

Si no hi ha incertesa,
no hi ha necessitat de formular preguntes.

Avui hi havia un titular a la premsa que deia que les empreses internacionals de rating (empreses que acostumen a ser les que responen a les preguntes sobre si és bo invertir en determinat assumpte) es mantenen escèptiques davant la inclusió, en la Constitució Espanyola, d’un límit d’endeutament. Bé, aquest escepticisme, en fer-lo palès públicament a través de la premsa, manté el grau d’incertesa en la ment de l’inversor i, com no, del públic en general.

Suposo que a aquestes empreses ja els va bé que es mantingui de manera antinatural aquest grau d’incertesa econòmica, ja que el seu negoci és cobrar per respondre a la pregunta “¿és bona aquesta inversió?” , és a dir, cobrar per reduir la incertesa de l’inversor.

En una mon que s’enfonsa –econòmicament-, qualsevol entitat amb capacitat per reduir la incertesa dels mercats hauria de posar-se a disposició dels governs per tal de treballar en la reconstrucció d’un mercat saludable o, si més no, no contribuir de forma tan irresponsable a augmentar-ne la incertesa.

Democràcia oblidada.

juny 26th, 2011 § 0 comments § permalink

El poble ha oblidat que és el poble. El poble, esdevingut ignorant en extrem per avorriment d’ell mateix, ja no sap què és la democràcia i, de sobte, s’aixequen lemes infantils i sense sentit.

El poder és del poble! El carrer és nostre! Lluitarem per vosaltres! No oblidem i no perdonem!

El carrer sempre ha estat del poble, però el poble ho ha oblidat. En quin moment va renunciar a ell? No ho sé, suposo que el telèfon mòbil de darrera generació era més atractiu que les llibertats guanyades amb la feina, sang i suor vessada pels nostres pares i avis.

El poder és del poble. El poble ha parlat, diuen. Però quants pobles hi ha i quantes proclames més poden sorgir? I què passa amb aquells que no es senten inclosos amb “el poble” al que alguns fan referència en erigir-se portaveus d’aquest?

Només hi ha un poble i només hi ha una manera per proclamar la seva veu: la democràcia i les urnes. Això implica tolerància envers d’aquells que no pensen de la mateixa manera, també implica acceptar allò que la majoria –aquest cop sí, aquest cop es tracta del poble- decideixi lliurement per boca i ma de cada individu: a les urnes.

Això és democràcia i cap altra cosa no ho és.

Valors individuals, valors socials.

juny 22nd, 2011 § 0 comments § permalink

El valor social és dissol en dissoldre’s el grup social que el sustenta, l’individual roman inalterable i, afectat només per les inclemències de la quotidianitat, és en base a ell, al valor individual, que cal construir o reformar els que sustentaran la societat futura, altrament, el resultat serà una societat feble i caduca.

Bel·ligerància i ignorància.

juny 22nd, 2011 § 0 comments § permalink

No pots canviar un sistema del que formes i has format part pretenent culpabilitzar als altres dels defectes que comparteixen amb tu.

No pots voler canviar un sistema basant les teves accions en una divisió social, en vencedors i vençuts en els que tenen la raó i els que estan mancats d’ella. Així va començar la guerra civil espanyola. Així han començat totes les guerres santes, així actua Al Qaeda, així actua ETA:

…jo tinc raó, tu no, i com que tinc raó estic legitimat a fer allò que em sembla que he de fer.

I el pitjor de tot és que els que es mouen amb el principi de la divisió social son prou ignorants com per no tenir en compte les conseqüències dels seus actes, només els interessa protagonisme social i la legitimitat que dona la massa social furiosa. Massa social, d’altra banda, ignorant en essència.

Where Am I?

You are currently browsing the Societat category at .