Jo?

Jo sóc l’Albert Einstein i en Schopenhauer, en Niels Bohr, en Copèrnic, en Newton i en Gal·lileu, soc en Hitler i en Gandhi. La mare Teresa de Calcuta i en Kant, en Nietzsche i en Nash. Sóc una mica estoic, una mica relativista i dogmàtic en la cosa del que és relatiu. De vegades sóc en Maquiavel.

I sóc aquelles frases fetes que trobo arreu on vaig o que llegeixo en el Facebook dels meus coneguts. Sóc la darrera noticia en el darrer mitjà de comunicació caigut a les meves mans i un record dels que, abans que ell, han passat per elles.

Seré la propera noticia i m’enfadaré quan algú digui que he de fer-ho. I en les meves estones lliures tornaré a ser en Kant i en Nietzsche, d’aquests darrer visualitzaré el nom abans de pronunciar-lo, perquè després de tants anys, ara, encara no el sabria escriure correctament si no en veig les lletres.

I quan plogui seré algun poeta famós i repetiré els seus versos, si els recordo. Seré Zara quan necessiti unes sabates barates, seré el Corte Inglés quan tingui més diners i seré, sempre, Burberry.

Recordaré a en Shakespeare quan parli amb altres, perquè seré més jo. I els respondré dient que soc en Descartes quan em preguntin qui soc. Perquè penso. Soc les ombres i les llums d’en Plató i, de vegades, soc el seu Amor, d’altres, sóc en d’en Sade. De vegades també sóc aquell nen que plora, quan veig un nen que plora. I de vegades sóc el violador de l’eixample.

Sóc tot lo que m’envolta. Sóc i no sóc, és igual. Sóc lo que no sóc, perquè el no ser em  defineix el ser i el ser ho fa amb lo que no sóc. Per tant, ser o no ser, té alguna importància? Al cap i a la fi son dues expressions (paraules i, en aquest cas, només paraules) complementàries que defineixen una sola cosa: la meva essència.

Cada cop menys Àlex, menys jo.

Em pregunto què té de dolent descobrir el mon de nou. Descobrir la llei de la gravetat. Arribar a conclusions que altres ja han assolit sense caure en plagi en exposar els meus descobriments.

… crec que això continuarà, perquè aquest ha estat un pensament atrapat al vol… i m’ha agradat la sensació.

Salut

hpim2671

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

PS: Aquesta imatge és una fotografia de la pàgina del suplement de cultura del diari Avui en data del 14 de Març (dissabte) on apareix, per sorpresa meva, aquest escrit.

What's this?

You are currently reading Jo? at .

meta