Honestedat

La persona honesta dubta dels seus records mentre que la mentidera, al no haver d’apel·lar a la memòria, mostrarà tanta seguretat com li sigui possible; amb violència, si cal.

Ser-en-el-moment.

Passa per assolir una observació objectiva de l’entorn, sense prejudicis, sense valoracions; i no és tant fàcil com sembla, perquè la valoració d’allò observat es la base de la nostra identitat, perquè construïm “jo” en funció d’“altri” i és difícil renunciar a la pròpia construcció.

Realitat de partida

La meva realitat és punt de partida,  
                            mai punt d’arribada.

Tret que, ja des de bon principi, decideixi no interactuar amb la resta d’individus que conformen la meva quotidianitat i això serà impossible perquè, tot i aconseguir la no interacció conscient, els meus sentits no es poden impermeabilitzar respecte d’allò que, activa o passivament, ve de fora de mi i que construeix la meva realitat subjectiva. 

De forces i realitats.

The most powerful force ever known on this planet is human cooperation.

Suposo que alguns de vosaltres haureu arribat a lo que podria considerar-se com una mena d’orgasme espiritual al llegir la frase anterior, per allò de que la unió fa la força, de que units ningú no ens vencerà o mil interpretacions i enquadraments més…
Per sort, la intel·ligència de l’autor d’aquesta frase, en Jonathan Haidt, va completar-la amb:

— a force for construction
and destruction.

I es que la primera frase, sense el complement de la segona, és poc menys que una mentida perquè l’imaginari humà i l’intel·lecte poc crític, tendiran a omplir de benevolència i amor els espais entre les paraules, oblidant els milions de morts en els conflictes bèl·lics, o la imminent destrucció del planeta duta a terme per la ma i la força humana.

No hi haurà evolució intel·lectual
si abans no s’afronta allò que som: monstres.

De normes i dignitats.

Quines normes socials cal observar per poder viure dignament? I aquesta dignitat que busquem, és una dignitat necessària o és una dignitat imposada pel grup?

No puc evitar preguntar-me, alhora, si aquestes qüestions que em plantejo les plantejo perquè em pregunto sobre elles com a observador objectiu o perquè la meva posició social m’impel·leix a enderrocar allò que hi ha establert per tal de permetre’m ascendir.

Conseqüències

Si te la foten massa vegades de la mateixa manera
no pensis que els altres son males persones o que el mon va contra tu,
comença a preguntar-te si no seràs una mica gilipolles.

Debat

Ets afortunat si en el debat, deixant de banda els arguments del teu interlocutor, només busques les rialles i la complicitat de l’audiència; si busques altra cosa, no arribes a ser desgraciat perquè no és una desgràcia no saber-ne més. Poca fortuna, rés més.

És clar, ara, però, la guineu no vol el raïm perquè encara és verd.

Veritat o… què?

La veritat és un concepte prou estúpid com per no dedicar-hi temps, ara bé, aquesta estupidesa-en-si –estupidesa en ella mateixa, essencialment estúpida-, aquesta poca definició, fa que tothom pugui dir-ne alguna cosa al respecte, encara que sigui mentida, sense faltar a la…

… en tot cas em dedicaré  als fets.

Ergo Sum or not…

Sóc tant eclèctic,
              que ja no sóc

Plató, Descartes i el gran angular.

Allò que és genuí, original, ja no viu al mon de les idees, ara es troba rere l’objectiu de la càmera fotogràfica. Allò que els nostres sentits perceben és només una burda imitació d’allò que és-en-realitat, aprehensible, només, per l’ull mecànic d’un fotògraf.

Perquè, allò que és-en-realitat, mostra un enquadrament perfecte, un contrast adequat i la nitidesa fruit de la paciència de qui la recull; i el geni malvat cartesià, que ens la mostra, vesteix hàbit de fotògraf.

Where Am I?

You are currently browsing the Aforismes category at .